Dis-me lluna

Dis-me lluna
perquè no puc oblidar-lo
perquè sempre està present
en el meu cor d'adolescent.

Dis-me lluna
quan de temps ha passat,
d'aquelles interminables carícies,
d'aquells besos intensos
d'aquelles mirades infinites
d'aquelles emocionants paraules
d'aquells massatges de plaer...
que sé que no tornaran.

Dis-me lluna
perquè ha fugit de mi
com un estel fugaç
perquè m'ha abandonat
en aquest mar mort.

¿On són aquells dies d'il·lusió?
 
Lluna, oh altiva,
princesa de l'univers
tu fores testimoni
d'aquell amor.
Tu ens vas il·luminar
en les nits de passió,
tu sentires les paraules,
els gemecs....

Sento el dolor
grabat amb foc a la ment.
¿Com és pot oblidar un amor
si tot em recorda a ell?

Lluna, amiga de penúmbres,
ara beus les meves llàgrimes,
aspires el meu dolor
i la teva llum s'apaga...

Gràcies lluna
per il·luminar el meu cor,
per tornar-me a la vida...
Ara, les nits, són fosques sense tu.

                                                       Helena Sauras (16 anys)